Les consciències volen…

Bon fragment de cançó dels At Versaris, que en el seu nou disc han superat moltes expectatives.

.

Una reflexió sobre aquest fragment seria molt interessant, perquè ells segueixen amb la paraula “socialisme”, una paraula molt demonitzada ara mateix. Ahir mateix morí d’un infart un dels Consellers de la Generalitat Valenciana. Què implicaria el socialisme en estos casos? Respecte i admiració per la seua persona? resulta que actualment quan mor una persona es diu que ha sigut bona persona. tots quan moren són bones persones.

.

.

Jo no estic d’acord. jo no puc mostrar respecte i admiració per un govern que destrossa la meua llengua i el meu país. estic d’acord amb el que anuncien els nostres At Versaris, però amb aquest lema necessitem una conscienciació, per a que les consciències siguen més conscients, valga’m la redundància.

.

el socialisme és un art, l’art de les masses, l’art del compartir, l’art de la dialèctica, i l’art del respecte.

els odiants del socialisme són, o solen ser, persones que no el volen entendre, persones que demonitzen qualsevol cosa, que fan maldats, solen ser anomenats PP, PSOE, votants i derivats. són també odiants de nacionalismes perifèrics. així perquè no perjudique els seus interessos, ja que en el centre de l’estat es recapten els diners de tot aquest, gràcies a un model fet fa mooooolts anys, i que seguix vigent.

.

.

.

.

.

.

.

estic fart de que demonitzen allò que no coneixen i claven la por al cos als que no ho coneixen encara.

resulta que segons ells els comunistes mengem xiquets. M’agradaria vore-ho, perquè encara no ho he provat

.

.

.

.

.

Reflexionem-hi, reflexionem-hi, el socialisme no és tan dolent. té coses dolentes, però no li’n veig tantes com el capitalisme ni de bon tros.