18
Des
08

un poema que no vaig arribar a ensenyar a ningú

abans de perdre’l, l’he trobat per l’armari (el qual estic endreçant)

.

és un poema sense títol, però m’agrada… és bilingüe xD

.

.

ací comença:

.

.

.

I’m going to write

what ain’t going to say

but you are my light

and I have to pray.

.

Des que en tu em vaig fixar

sempre m’has agradat,

però no em vaig enamorar,

sinó que només m’has encisat.

.

Després d’açò, ni un bes.

Després d’açò, ni una paraula.

Després d’açò, ni un hola més.

Després d’açò, seràs gata maula.

.

.

.

.

.

.

.

.

un dia de classe, que m’avorria :P

Salut i SEPC!


1 Resposta a “un poema que no vaig arribar a ensenyar a ningú”


  1. Febrer 23, 2009 a les 3:41 pm

    Això no és un poema exactament, és més una cançó. A mi em passa igual, la grandíssima influència musical que tinc fa que a l’escriure poemes, m’isquen cançons.

    SALUT!


Deixa un comentari