Fou un fred de trist Novembre…

a la tardor del nostre plor…

(Obrint Pas)

escolte Brams, abans escoltava Aramateix, el nou disc, 300 anys, ja em sé algun trosset de cançó i tot!

no sé què fer, estic avorrit, vull escriure alguna cosa

.

.

.

.

.

..

…

Com un somni eres

que se m’apareixé

quan vaig vore com eres

vaig vore que amb tu volia estar

.

una paraula a la boca,

el teu gust als llavis,

freda com una roca,

calenta com les manis…

.

(tornada)

abraçar-nos,

estimar-nos,

tot serà un joc

que mai no acabarà!

.

refregar-nos en ciutats

amb el frec del vent

besar-te i callar

amagar-me entre la gent…

.

.

.

Dedicada a Laura (la meua violinista preferida ^^)

m’agrada, vaig a acoblar-la a la música que ja tinc ideada

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

(moles)